Castell de Penyafort

El Castell de Penyafort és un conjunt arquitectònic que data del s.XI. El complex inclou elements d'origen medieval, barroc i neoclàssic. Els seus inicis es troben al voltant d’una torre de defensa amb algunes dependències annexes en les que l’any 1285 nasqué Raimon de Penyafort, que amb els anys es convertiria en sant Raimon de Penyafort.

Aquest fet provocà que tot just començar el segle XVII l’ordre dels dominics hi fundà un convent. A partir de l’any 1836, amb la desamortització de Mendizábal, l’edifici passà a mans de la família Puig i poc després fou heretat pel fill de la família, Josep Puig i Llagostera, qui va reformar l’edifici completament fins a donar-li la imatge que presenta actualment, com a exponent d’edifici representatiu dels espais de lleure de la burgesia industrial catalana de finals del segle XIX.

Durant la Guerra Civil Espanyola, l’edifici acollí una presó republicana destinada als aviadors del bàndol franquista. Més tard passà per diverses mans privades fins que l’any 2002 fou adquirit per l’Ajuntament.

Els elements més remarcables del complex són les dimensions excepcionals del conjunt arquitectònic: el pati d´accés davant la façana principal, l´església d´una sola nau i les sis capelles laterals amb el seu portal de frontó trencat amb fornícula, la torre de planta circular, amb les parets de més d´un metre i mig de gruix i les dependències conventuals.