Cinc anys de l’arribada de la COVID

El 12 de març de 2020 el govern anunciava la suspensió de les classes de tots els centres educatius amb una mesura que intentava contenir la propagació d’un virus del que pràcticament no es tenia informació en aquell moment i que es propagava a gran velocitat, causant ja desenes de morts. Començava un llarg periple de confinaments amb setmanes d’incertesa que van acabar provocant transformacions profundes en la societat i els nostres hàbits de vida. 

A Santa Margarida i els Monjos, com a moltes altres poblacions, es van prendre mesures ràpides de contenció amb la suspensió immediata de totes les activitats públiques i del mercat municipal, que el diumenge 15 de març ja no es va dur a terme. La solidaritat també va aflorar entre la societat que, de seguida, es va organitzar per donar suport logístic a les persones grans o vulnerables, fent trucades per fomentar la conversa amb les persones que vivien soles o cosint mascaretes per a tothom. 

Des de l’ajuntament es van posar en marxa mesures urgents de contenció econòmica i social, es van fer seguiments personals i familiars i es va treballar de forma intensa per mirar d’oferir les respostes i les ajudes que el veïnat demandava. Ara bé, on som cinc anys després? Totes aquelles intencions missatges positius per ser millors societats, millors persones, més solidàries, més sostenibles, més empàtiques... s’han mantingut? 

Moltes persones han après a conviure amb el teletreball, s’han desenvolupat els continguts digitals, han nascut noves iniciatives culturals i sembla que hem pres més consciència pel consum alimentari de proximitat. Però també ha augmentat la precarietat laboral i han quedat al sac gairebé totes aquelles iniciatives de voluntariat o d’implicació social. Ja ningú recorda els suports als personals sanitaris, els aplaudiments des dels balcons o el reconeixement a les persones cuidadores. 

Això sense oblidar tampoc les conseqüències per a la salut. Alguns veïns i veïnes van morir a causa de la COVID, altres van estar molt greus però se’n van ensortir i en moltes persones es van generar o agreujar problemes de salut mental o físics, amb la Covid persistent, per exemple.

Cinc anys després potser seria un bon moment per mirar enrere i fer balanç per analitzar si personalment i com a societat som allò que vam imaginar ser.